Un text dels Jocs Florals'2012

 Aquest text és d'un company de la nostra classe: gràcies per un text t'han extraordinari!

Un bony inesperat!
Era un dia d’estiu estàvem tots dinant i de cop la mare es va aixecar de la cadira i es va notar un petit bony a costat de la cara, per ser més concrets a la paròtida. Ella no li va donar molta importància. Al cap d’uns dies va anar al metge, ella no pensava  que seria un cosa greu. El metges ens van donar la notícia que es podia tractar d’un tumor, ella al principi no es va espantar, però sincerament jo crec que es feia la forta. Ens van dir que allò s’havia d’operar,  com mes aviat millor perquè no s’estengués. Li van fer tot tipus de proves i cap sortia clara els metges estaven desconcertats. Al cap d’uns dies la van trucar i la van dir el dia que li ferien l’operació.
Durant aquells dies a casa es notava nerviosisme però la família estava més unida que mai. Quan va arribar el dia de l’operació amb vaig saltar el col•legi només per estar a l’hospital i sentir-me un mica més a prop d’ella. Ens vam passar allà tot el dia, va ser molt llarga l’espera. L’operació no va anar molt bé, li va quedar mitja cara paralitzada. Amb l’ajuda de la família es pot superar tot. Al cap d’uns dies ens van trucar una altre cop ens deien que la tenien que operar una altra vegada, que a l’altre costat de la cara també en tenia un. Doncs vinga! Una altra vegada, aquesta operació era més fàcil. A l’acabar la operació  ens van dir que tenia la cara paralitzada.
Ja portem unes quantes setmanes que s’han acabat les operacions, mals de cap, estressos... ja tocava una mica de tranquil•litat. S’està recuperant genial: mai he vist tanta força de voluntat per superar una cosa així. Es increïble el que pot fer la família per ajudar-se uns als altres. Gràcies mama per ser com ets i per tot el que m’has ensenyat i m’ensenyaràs.
                                                                                         

Ablació i infibulació

No tothom té la mateixa sort amb nèixer en països més concienciats en certs temes que en altres que no ho estan.

Uns temes de la qual s' han de parlar són de l' ablació i l' infibulació. Dos conflictes que passaven fa tres mil anys i encara segueixen passant avui en dia. L' ablació i l' infibulació són dos mètodes que s' apliquen a les nenes petites perquè tenen la creenca de que si no ho fan són impures. Primer s' aplica l' ablació, cuan les nenes són molt petites, se les agafa i se'ls hi talla el clítoris ja que així no tenen plaer al mantenir relacions sexuals. Posteriorment se'ls cus perquè no puguin mantenir relacions sexuals. Aquests dos actes els hi produeix moltes infeccions i malalties tan físiques com mentals. Moltes d' elles moren dessangrades. És un acte que s' hauria d' eliminar totalment i prohibir arreu del món.
Aquí us deixo un enllaçon explica bastant bé la mutilació genital.

Homes i Dones

Els drets de la dona han sigut un tema d'actualitat sempre. Sempre es parlen de les diferencies existents entre els homes i les dones, i encara que la nostre mentalitat ha canviat prou, no hem avançat tant com es necessari.
Des-de ben petits s'introdueixen valors a tothom, per això segon on hagis nascut obtindràs una educació diferent.A mesura que vas creixent vas agafant una mica més de coneixement, i vas veient les diferencies que ens envolten. 
En la pel·lícula que estem treballen a classe, Stromboli, podem veure clarament el comportament primitiu de l'home.Encara que no veiem habitualment aquest comportament en els homes d'avui en dia, encara hi han païso són les dones no son valorades.
Des-de ben petits s'introdueixen valors a tothom, per això segon on hagis nascut obtindràs una educació diferent. Però no només es el lloc en el que has nascut, sinó que ara també importa el sexe que tinguis. Ha arribat un puntmón no escollim del tot, segons si ets home o dona tens un prototips establerts ja sigui per l'àmbit social,econòmic, cultural, polític i familiar. 
Les dones són les que estableixen relacions més socials, les guanyen menys diners, les que tenen menys capacitat, les que tenen els llocs menys importants en la política i les que cuiden dels nens, fan el dinar i netege'n. Qualsevol organisme masculí que inclueixi alguna d'aquestes característiques se'l considera fora de lloc o estrany. Al-igualque les dones, que no poden obtenir una tasca efectuada per l'home.
I això no es quelcom amb que hem escollit o apres, és una manera de viure que esta inclosa en la nostra societat.
Es això just? Que n'opina realment la gent? S'ha fet un estudi on es parla sobre l'opinió popular i sobre els diferentsàmbits socials.

Link de la imatge

Aquí us deixo un video que parla sobre els drets de la dona:

IRENE LÓPEZ

Flor del Desert i La meva Vida, la meva Llibertat

Ara que parlem a classe sobre aquests temes de discriminació, sexisme i altres temes que a mi, personalment em provoca un malestar al cos, us parlaré d'una pel·lícula i d'un llibre.

El llibre es titula LA MEVA VIDA, LA MEVA LLIBERTAT d'Ayaani Hirsi Ali.

És una autobiografia sobre una noia somali que aconsegueix la nacionalitat holandesa als 22 anys. Ella decideix fer ciències polítiques i s'acaba convertint en una diputada molt reconeguda. 

La pel·lícula es titula FLOR DEL DESERT, i tracta sobre la vida de Waris Dirie que va esdevenir una de les top models més sol · licitades de l'època. Nascuda a Somàlia entre pastors nòmades, va recórrer un camí fascinant que la va portar des dels deserts del nord-est d'Àfrica fins a les passarel · les i revistes més prestigioses. Mentre treballava en un restaurant de menjar ràpid, va ser descoberta pel famós fotògraf Terry Donaldson. L'ambiciosa agent Lucinda va supervisar la seva transformació en model. Però darrere de la brillant façana de la nova vida de Waris s'amagava una destinació commovedor. Malgrat l'èxit, Waris no podia desfer-se del pes d'un terrible secret. En el cim de la seva carrera, va revelar públicament que havia estat víctima de l'ablació. La seva història va despertar una onada de simpatia i controvèrsia, pel que va decidir dedicar la resta de la seva vida a lluitar contra aquesta tradició inhumana.

El seu relat va commoure a milions de persones. El llibre de Waris Dirie, "Flor del desert", en el qual explica el viatge d'una jove nòmada africana fins a arribar a top model internacional, es va convertir en un supervendes a tot el món amb més d'onze milions d'exemplars venuts. Aquesta és la història d'una dona extraordinària, orgullosa i valenta.

Aquest és l'enllaç del discurs que fa al final de la pel.lícula en un congrés de l'ONU sobre l'ablació. Posa la pell de gallina.

Les nenes als països del 3r món

L'ablació és una pràctica molt arrelada als països del tercer món, se'ls practiquen a unes 6000 al dia, a més de 2.000.000 de nenes abans d'entrar a la pubertat. L'ablació consisteix en l'extirpació total o parcial dels genitals de les nenes. Encara que molts governs, ONG, fan grans esforços per la seva abolició, ja que tenen penes per als pares que permetin que les seves filles siguin mutilades, però és una tradició molt antiga i encara en els països on estan prohibits, es continua practicant en secret. El que passa també és que en aquells països, es veu normal i bé que se'ls faci a les nenes, ja que si no, les nenes es veuran apartades i les tracten com prostitutes. Els experts creuen que queden com a mínim unes 3 generacions abans quedesaparegui. La raó per la qual els hi fan això es religiosa: els musulmans creuen en dites de Mahoma, que segons ells ell diu que les dones han de ser extirpades per ser pures, encara que segons alguns experts aquesta tradició és molt més antiga a Mahoma. En aquest vídeo hi ha un troç de la pel·lícula "Flor del desierto",(és un vídeo fictici) es veu el testimoni d'una model que és de l'Àfrica i de petita la van mutilar, explica el perquè de aquesta situació que actualment encara hi passa. En aquest altre vídeo hi ha una actuació en la que surten unes dones africanes que mutilen a una nena petita.

Laura

Stromboli, terra de Déu

Ara, a classe de català, estem veient una pel·lícula rodada  l' any 1950. Està feta amb blanc i negre tot i que no sabem perquè. Els actors principals són Ingrid Bergman, Mario Vitale , Renzo Sezana , Mario Sponza entre altres.

Tracta d' una dona que vol escapar d' un camp de concentració, per tal d' aconseguir-ho es casa amb un pescador d' una petita illa anomenada Stromboli. Però escapar-se d' una presó, fa que entri dins d'una altra , i la seva vida dins la illa, fa que sigui també una condena.
aqui teniu informació adicional

Stromboli (Irene)

A classe estem llegint el llibre de "La filla del mar", el qual te grans assemblançes amb la películ·la de Roberto Rossellini, Stromboli.
La pe·lícula mostra la dura vida dels habitants d'una illa, la qual es descrita com a terra de Deu.
Narra la història de Karin, una immigrant lituana sense papers, que per escapar del camp de concentració on es troba decideix casar-se amb un jove pescador. Aquest per dir-ho d'alguna manera l'enganya, i aquella isla que ell li habia descrit com meravellosa no es més que un munt de pedres volcanicas provinents d'un perillos volca que presideix l'illa.Només arribar a l'illa es troben amb el capella, que deixa entreveure un haurà no massa, comença a narrar-li a la parella les fugides dels habitants de Stromboli cap a americà.
És tremenda l'escena on Karin vaga sense rumb pels carrers deserts de la localitat mentre sentim el plor d'un nadó. Ningú surt a la seva trobada. Totes les portes estan tancades i el mar fa la fugida impossible. Karin crida de ràbia.

Encara no hem acabat de veurà la pel·lícula, així que en el pròxim post us redactare el nus i desenllaç.

Aquí us deixo la primera part de Stromboli:

També us deixo una escena molt comentada i que es pot veure l'estil de vida de l'illa, una escena molt que destaca per la autenticitat i el seu humanisme.

IRENE LÓPEZ

Arriba Sant Jordi!

Aquest dilluns entrant, celebrarem Sant Jordi 20012 a l'Escola Escaladei.
Com sempre, deocrarem l'escola amb motius d'aquesta festa catalana.
Aquest any fem punts de llibre recomanant el nostre llibre preferit. El meu és titula MIL SOLS ESPLÈNDITS, de Khaled Hosseini.
Va d'una filla il · legítima d'un ric home de negocis, Mariam es cria amb la seva mare en un modest habitatge als afores de Herat. Als quinze anys, la seva vida canvia dràsticament quan el seu pare l'envia a Kabul a casar-se amb Rashid, un malcarat sabater trenta anys més gran que ella. Gairebé dues dècades més tard, Rashid troba als carrers de Kabul a Laila, una jove de quinze anys sense llar. Quan el sabater li ofereix recer a casa seva, que haurà de compartir amb Mariam, entre les dues dones s'inicia una relació que acabarà sent tan profunda com la de dues germanes, tan forta com la de mare i filla. Malgrat la diferència d'edat i les diferents experiències que la vida els ha deparat, la necessitat d'afrontar les terribles circumstàncies que les envolten-tant de portes endins com al carrer, on la violència política assola el país-, farà que Mariam i Laila vagin forjant un vincle indestructible que els atorgarà la força necessària per superar la por i donar cabuda a l'esperança.
Us recomano aquest llibre, ja que et posa la pell de gallina, inclus plores.
També farem l'entrega de premis dels jocs florals i cantarem la cançó de Camins, de Sopa de Cabra.
Feliç Sant Jordi!

Strombolli

Karen, una dona jove dels països bàltics, es casa amb el pescador Antonio per escapar d'un camp de presoners. Però la vida al poble d'Antonio, Stromboli, amenaçada pel volcà, és dura i totalment diferent a la vida que portava la noia al seu país, per això, a ella li costa molt o ni ho arriba a aconseguir adaptar-se allà. La noia s'adona que al seu marit, l'Antonio, li fan la vida impossible, pagant-li menys que als demés, pel simple fet d'estar amb ella, que era una noia maca i amb més cultura que les noies d'allà. La noia finalment no aguanta més i decideix escapar d'aquella illa i intentar començar una nova vida lluny d'allà i lluny de tota aquella gent que no anava amb ella.

Aquí tenim un vídeo que parla d'aquesta peli.

Laura Alcolado

Ginostra, Stromboli; Rossellini, Bergman

La pel·lícula "Stromboli" passa a Ginostram un poblet que a lactualitat no té més d'una quarantena d'habitants i que a mitjan de segle XX, quan la pel·lícula es roda, era un llogarret inhòspit i primitiu. La jove Karin decideix fugir d'aquella societat primitiva, travessant el cràter per arribar fins a S. Vincenzo. S'ha interpretat aquest ascens com un accés al purgatori, encara que aquest final és realment obert i ningú no sabrà mai ben bé què devia passar-li...