Els Miserables

Com acabo de parlar del gran Victor Hugo, vull remarcar en un altre post l'obra dels Miserables:

La novel·la transcorre a França durant la primera meitat del segle XIX. És una novel·la romàntica.

La novel·la transcorre al voltant de la vida d'un ex-presidiari, Jean Valjean, que després de passar molts anys a la presó intenta iniciar una nova vida però continua arrossegant el seu passat. Coneixerà a en Gavroche i a un revolucionari fill de burgesos, que estan inspirats en els acompanyants de la "Llibertat" de la pintura de Delacroix La llibertat guiant el poble.

La novel·la permet als lectors endinsar-se i apropar-se a la història de la França contemporània a Victor Hugo, com ara la Revolució Francesa de 1789, l'imperi napoleònic, la Restauració de Lluís XVIII i Carles X i la revolució de juliol que va transferir el poder a Lluís Felip d'Orleans. També s'ha de destacar l'anàlisi d'aquests esdeveniments històrics i d'altres esdeveniments socials i culturals com les condemnes a la guillotina.


El musical ara està aBarcelona, us animem a que aneu a veure'l!!

 

Aquí us deixem amb un tros del musical de Madrid.
Aquí us deixem el tràiler de la pel·lícula, en anglès.

Treballar el procés d'escriptura: una tasca difícil

Ja us hem parlat en aquest boc del petit projecte que estem portant a terme a les classes de català: un wiki on treballarem textos sobre temes diversos.

Un primer objectiu és compartir les idees i les impressions que aquests temes ens suscitin. Però un segon objectiu és aprendre a gestionar el procés d'escriptura d'un text: com recollir idees i informacions, com organitzar-ho en paràgrafs, com revisar els aspectes ortogràfics i sintàctics, com ampliar-ne algunes idees o evitar de caure en repeticions, etc. Aquestes són algunes de les mesures que ens cal tenir en compte quan escrivim. Un dels fets més curiosos, estranys i fins i tot enigmàtics és que aquestes mesures no segueixen mai el mateix ordre, tal com indica el gràfic següent:

Halloween vs Castanyada

Quan arriba l'època de menjar castanyes, la gran polèmica és, què celebreu: Hallowen o la castanyada? Us deixeu influir per Amèrica? O considereu que no ens està influint? 
Això de Halloween és totalment Americà, ve d'allà. Aquí només teníem la castanyada.
La Castanyada és una festa popular catalana que se celebra l'1 de novembre, dia de Tots Sants i, com el halloween americà,prové d'una antiga festa ritual funerària. La festa consisteix en un dinar on es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita-confitada.
Halloween és el moment per portar disfresses amb màscares de por o anar vestits com fantasmes, zombis, bruixes i molt-més.
Tot això ve degut a que des d'anys enrere ens estem Americanitzant, en tot, en la nostra forma de vida, al menjar, roba,...
Fins aquí la nostra reflexió, us deixem gaudint d'aquesta celebració, sigui halloween o la castanyada. A reveure!

Aquí us deixem una web de coses de halloween!
I aquí, una altra d'edu365 que tracta de la castanyada!

Victor Hugo; poeta, novel·lista i dramaturg

Va néixer el 26 de febrer de 1802 en Besançon.

Va ser educat en escoles privades de París.

Des de molt jove va començar a escriure, i ja el 1817 l'Acadèmia Francesa va premiar un poema.

Va ser el màxim exponent del Romanticisme francès i mestre del moviment en el món.

En 1822 va publicar el seu primer volum de poemes, Odes i poesies diverses, al qual van seguir les novel · les han 'Islande (1823) i Bug-Jargal (1824), i els poemes de Odes i balades (1826). En el prefaci de Cromwell (1827), extens drama històric, Hugo planteja una crida a l'alliberament de les restriccions que imposaven les tradicions del classicisme.

L'obra teatral, Marion de Lorman (1829), va ser censurada per massa liberal, estava basada en la vida d'una cortesana francesa del segle XVII. El 25 de febrer de 1830, publica la seva obra teatral en vers, Hernani, que va tenir un tumultuós estrena i això va assegurar l'èxit del romanticisme. Hernani va ser adaptada pel compositor italià Giuseppe Verdi i va donar com resultat la seva òpera Ernani (1844).

Després segueix un període de grans produccions de l'autor, amb la seva gran novel · la històrica La nostra Senyora de París (1831), va obtenir el nomenament de membre de l'Acadèmia Francesa en 1841. En 1834, va publicar Claude Gueux, obra en la qual va condemnar el sistemes penal i social de França de l'època.

Va escriure poesia lírica en diversos volums: Orientals (1829), Fulles de tardor (1831), Els cants del crepuscle (1835) i Veus interiors (1837).

Entre les obres teatrals de gran èxit es poden nomenar: El rei es diverteix (1832), adaptat per Verdi en la seva òpera Rigoletto (1851), el drama en prosa Lucrecia Borgia (1833) i el melodrama Ruy Blas (1838). L'obra Els Burgraves (1843) no va ser ben rebuda pel públic i va fracassar.

En el govern de Napoleó va emigrar a Bèlgica, on va escriure la sàtira, Napoleó el petit (1852), els poemes satírics Els càstigs (1853), el llibre de poemes lírics Les contemplacions (1856) i el primer volum del seu poema èpic La llegenda dels segles (1859-1883).

En Guernsey va acabar la seva més extensa i famosa obra, Els miserables (1862), una novel · la que descriu i condemna, la injustícia social de la França del segle XIX.

Va tornar a França després de 1870, i va publicar El noranta-tres (1874), novel · la sobre la Revolució Francesa, i L'art de ser avi (1877), poemes lírics sobre la seva vida familiar.

Va morir el 22 de maig de 1885 a París, i les seves restes van ser exposats a l'Arc de Triomf i després traslladats al Panteó, on va ser sepultat juntament amb les grans celebritats franceses.

Les noves tecnologies

Des de fa temps, tot ha canviat molt. Ara les noves tecnologies dominen el món i tot gira entorn a això.
Tots els comerços tenen pàgina a facebook o a twitter.
Ara us plantejem la seguent pregunta: Preferiu escriure en paper o en la pantalla?
Totes dues coses tenen parts positives i parts negatives, com tot. Escriure al ordinador et permet rectificar i quan vas avançant anar corretgint el què escrius. Això en el paper no passa, però en el paper és bastant més personal, és amb la teva lletra i no és igual que el dels demés, com pot passar en l'ordinador.

Aquestes reflexions les posem perquè hem començat un wiki a català: visiteu-lo!!

Un wiki a la classe de Català!

A la classe de català de 4t de secundària, hem creat un wiki. En aquest wiki hi posarem els escrits que anem fent al llarg del curs per grups. Som 8 grups i cada grup haurà d'escriure conjuntament un text. A l'historial del wiki podrem veure el procés d'escriptura que va seguint cada text, amb les aportacions de cadascun dels membres. Això serveix per treballar el procés d'escriptura conjunt, i el profesor pot avaluar molt bé la feina de cadascú. 

Aquest és l'enllaç.

El futbol sala del segle XX fins al segle XXI

El seu origen el trobem a la ciutat de Monteviedo(Uruguai) on l'any 1930 Juan Carlos Ceriani va concebre una versió del futbol 11 amb dimensions més petites per tal de ser més econòmic, en els seus inicis es jugava en els camps de bàsquet ja que en aquell moment Urugai no es podia permetre el luxe de fer camps de futbol. En els seus inicis aquest esport es coneixia com a minisoccer.
Actualment alguns dels clubs més importants són el Barça Alusport, el Brasileira i el Benicarló FS.
Els jugadors amb més sobrenom de la història del futbol sala són: Falcao( va arribar a ser jugador de la selecció del Brasil),Pablito, James, Adriano (actual jugador del barça) i Neymar en el seu moment.
A part del futbol sala hi ha més espors en que es practiquen amb unes pistes d'aquestes carecterístiques com per exemple l'hanbol, l'hoquei patins i el bàsquet.

"Freaks"

Avui parlem del clàssic film "Freaks", dirigida per Tod Browning a l'any 1932. 

Aquesta pel·lícula va causar molta sensació, malgrat tot, ara a l'actualitat, apenes es pot veure en alguna filmoteca. Quan va sortir a la llum, va ser refusada per tot el públic i van haver de canviar moltes escenes. Tot i així al cap d'un temps la van considerar un clàssic pel públic cult. Dura 64 minuts.

La pel.lícula va ser interpretada per persones amb deformitats físiques reals inclús amb padeciments mentals (la dona barbuda, els nans, l'home sense extremitats, etc.)

Tom Browning (12 juliol 1882 - 6 octuble 1962), va ser un director i actor americà que va desarrollar la seva etapa artística tant en la era sonora del cine com a la era muda. Va ser un director molt profílic que va realitzar aproximadament 60 obres com director abarcant diferents gèneres.

Sinopsi:

En una fira ambulant Hans, un dels nans, s'enamora de Cleopatra, la trapezista. Ella sembla correspondre-li, però les seves mostres d'afecte no convencen Frieda, la promesa de Hans. Frieda creu que l'únic interès de Cleòpatra són els diners de Hans, i així l'hi fa saber a aquest, que no l'escolta. Efectivament, Cleopatra està realment enamorada d'Hèrcules, el forçut del circ, i junts planegen com quedar-se amb tota l'herència de Hans.

El final sorprern per la seva controversia, qui és bell realment? Des de la redacció d'aquest bloc us animem a que la veieu.

Us deixem amb el video de la pel·lícula Freaks. En aquest video explica un crític en anglès que el final va ser molt impactant en l'època.

Des d'aquí us recomenem que aneu al final del video i mireu els personatges, que és gent de veritat.

Adéu, Bon vent i barca nova!

La cara oculta

La cara oculta és una pel·lícula de gènere thriller.
Una parella que viu a Madrid, viatgen a Mèxic per temes de treball. L'home es director d'orquestra i ella, dissenyadora de moda. Un cop allà lloguen la casa a una senyora gran, alemanya, en aquesta casa abans vivia amb el seu marit nazi a la segona guerra mundial. La noia, es posa gelosa de una violinista que coqueteja amb la seva parella. Li comenta això a la senyora que li lloga la casa i aquesta li diu, que comprovi què passaria si ella desaparegués o morís. Doncs li explica que en aquella casa hi ha un búnker amb un vidre on pot veure el dormitori i el lavabo sense que li vegi ni escolti ningú. Ella accedeix, li grava un vídeo a la seva parella dient-li que el deixa per la desconfiança i la por de que se’n vagi amb alguna altra noia. Quan està tot preparant, va corrents a amagar-se, i amb les presses, li cau la clau que li permetria sortir del búnker un cop tancat, però ella no se n'adona fins que hi és a dins...
Aquí us deixem el tràiler de la pel·lícula.

Quan estàs veien la pel·lícula el teu cos experimenta la sensació   d’angoixa i preocupació, tot i això la pel·lícula t’enganxa ràpidament, ja que es molt interessant.

Els temes que als quals fa referència són la confiança i la gelosia. Et fa veure que el més important d’una parella és confiar en l’altre i parlar les coses i que amb els gelos  no s’arriba enlloc.

Què pensa la gent sobre el nostre equip de futbol ?

Hola a tots i totes, com cada divendres tornem a ser aquí per explicar-vos l'actualitat de l'equip de futbol de l'Escola Escaladei, avui us explicarem un xic d'actualitat sobre l'equip i seguidament us ensenyarem unes enquestes que hem fet sobre l'equip. La setmana passada, l'equip de l'Escaladei es va entrenar en el pati de l'escola, en primer lloc van fer una mica de físic i després van fer un partit amistós amb el col·legi del costat. Sobre les enquestes que vaig fer, la majoria de gent ha posat que li agrada molt la idea i que és una bona oportunitat per als nois de l'equip per saber què és jugar amb equip.

Ara us donaré les dades exactes de les enquestes:
-Vostè sabia que l'escola té un equipde futbol? 
   Sí:80%
   No:16%
   Havien sentit alguna cosa:4%
- Quan aneu a quart us agradaria formar part d'aquest equip:
   Sí:63%
   No ho ser segur: 25%
   No: 12%

L'opinió dels de 1r de secundària

Divendres passat vam fer una petita entrevista als nois i noies de 1r de secundària. L'enquesta consistia en 4 preguntes:

1)Heu notat el famós canvi de primària a secundària? En què?

2)Us agrada l'escola Escaladei? Que canviaríeu?

3)Què penseu dels nous professors?Us agraden?

4)Què penseu del viatge a Mallorca que fareu l'any que ve?



En la primera pregunta quasi tothom a contestat que l'únic canvi a part de les aules (que ja no són les mateixes) ha sigut els deures, ja que els hi han augmentat la feina.
En la segona pregunta la gran majoria ha contestat que si que els hi agrada l'escola, però que farien festa a les tardes.
En la tercera pregunta la resposta a estat que tot els nous professors el hi agraden, i que troben molt simpàtic al Miquel, el professor de socials. Però que el Marc Fernàndez els "matxaca" molt a les classes d'educació física.
Per últim, sobre la pregunta del viatge a Mallorca tots s'han mostrat molt entusiasmats i amb ganes d'anar-hi.


En general els nois i noies de 1r, estan en un procés d'adaptació pel que fa el canvi de cicle, i estan sorpresos amb l'augment de feina, ja que també hi ha hagut un canvi important d'horari afegint més hores.

Reflexió sobre la bellesa

A la classe de català de 4t d'ESO hem estat reflexionant sobre el valor de la bellesa, la bellesa interior i exterior, el cànon o els estereotips que hi ha al darrera d'aquesta noció, així com la influència general de la societat a l'hora de fer-nos una idea de què és la bellesa. Una de les estratègies per desenvolupar la pròpia opinió és remetre'ns a l'opinió que en forma de cites tenen personatges diversos de la cultura, la política, la recerca o l'esport. Una vegada "citem la cita" (amb referència al corresponent autor), en desenvolupem una reflexió.

L'amistat, un tresor!

Entre els amics brolla l'afecte, la confiança i la il·lusió per compartir: activitats, sentiments, preferències, .. hi ha certa afinitat en la manera de ser i de pensar, i estem convençuts que “comptem” l'un per l'altre, és a dir, mutuament. Entre amics hi ha una forma especial d'estimació basada en el respecte i en el foment de la llibertat, en els amics trobem recolzament per als moments bons i per als dolents, els amics ens fan créixer les ales (invisibles, es clar). Però no hi ha amics per tota la vida, i si n'hi ha, n'hi ha molt pocs. L' amistat és un sentiment especial que moltes persones sentim dia a dia, moltes persones se senten estimades i estimen a la vegada, estimar també és un sentiment usat en la amistat. Crec que moltes persones, per no dir totes necesitem estimar i ser estimats!

Us recomanem aquesta cançó que parla sobre l'amistat. S'ha fet famosa per ser la cançó de les Olimpiades del 92 a Barcelona. Parla del esperit de tenir un amic. 

Arreveure!