divendres, 16 de desembre del 2011
És un lip dib un curtmetratge?
Estem elaborant el cortmetratge i hem vist lip dubs per veure com funciona el pla seqüència (aquelll pla en que no hi ha cap tall). Mireu aquest exemple:
La dificultat d'explicar una història humorística
A classe de català, per reflexionar sobre l'humor en el marc del projecte del curtmetratge que han de fer els alumnes, vam estar reflexionant sobre el sentit de l'humor en les pel·lícules. Vam estar d'acord majoritàriament en el fet que és molt més fàcil de fer una història dramàtica o de terror que no pas una història d'humor.
Vam estar veient el famós fragment de la pel·lícula 'The party', de Blake Edwards, on el pobre invitat per error a una festa de la jet set (interpretat per Peter Sellers) es troba atrapat al lavabo.
Vam estar veient el famós fragment de la pel·lícula 'The party', de Blake Edwards, on el pobre invitat per error a una festa de la jet set (interpretat per Peter Sellers) es troba atrapat al lavabo.
divendres, 2 de desembre del 2011
Els alumnes de 4t estem fent un curt i per això estem aquestes setmanes mirant molts.
Aquest en especial ens ha agradat molt perquè ens ha fet sentir tendresa i mostra la intel·ligència de la nena al adonar-se que només es volen aprofitar d'ella.
Aquí us el deixem.
Aquest en especial ens ha agradat molt perquè ens ha fet sentir tendresa i mostra la intel·ligència de la nena al adonar-se que només es volen aprofitar d'ella.
Aquí us el deixem.
Els alumnes de 4t de la ESO estem preparant un curt. Per fer-lo ens fan falta idees ja que hem de fer el guió, és a dir, necessitem una història, hem vist alguns curts per prendrel's d' exemple i aquí us deixem un:
bones persones
Per fer el curt hem d' aprendre bastantes coses:
els plans, principi nus i desenllaç de la història.
En aquest curt hem pogut observar un clar principi: una noia amb cadira de rodes en un graó
el nus es el moment en què les dos protagonistes principals es troben, la noia de cadira de rodes comença demanant ben poc a la noia: que li ajudi a passar el graó. La noia, sense cap mena de dubte l' ajuda, llavors l'altra s' aprofita i li va demanant cada cop una mica més fins que li acaba demanant que li faci el dinar.
La noia, farta de que no pari de demanar-li cada cop més, la torna al graó on l' ha trobat.
bones persones
Per fer el curt hem d' aprendre bastantes coses:
els plans, principi nus i desenllaç de la història.
En aquest curt hem pogut observar un clar principi: una noia amb cadira de rodes en un graó
el nus es el moment en què les dos protagonistes principals es troben, la noia de cadira de rodes comença demanant ben poc a la noia: que li ajudi a passar el graó. La noia, sense cap mena de dubte l' ajuda, llavors l'altra s' aprofita i li va demanant cada cop una mica més fins que li acaba demanant que li faci el dinar.
La noia, farta de que no pari de demanar-li cada cop més, la torna al graó on l' ha trobat.
divendres, 25 de novembre del 2011
Avui li hem enviat una entrevista a l'autora catalana Care Santos. Esperem que ens respongui aviat!
Us poso la seva biografia i també les sinopsis dels llibres que hem llegit i que li hem preguntat (Hot Dogs i Bel: Amor més enllà de la mort. Molt recomanables els 2!!)
CARE SANTOS:
Care Santos és el nom de ploma de Macarena Santos Torres (Mataró, el Maresme, 8 d'abril de 1970), escriptora catalana (en català i castellà).
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment Filologia Hispànica. Va començar la carrera periodística al Diari de Barcelona, i més endavant diaris com ABC o El Mundo.
El 1995 es va donar a conèixer amb un primer llibre de relats, Cuentos Cítricos. Després van seguir altres llibres (novel·les i relats). Entre els més importants, figuren la novel·la Trigal con cuervos que va guanyar el premi Ateneo de Sevilla o Los ojos del lobo, novel·la juvenil que va guanyar el premi Gran Angular.
El 2007 va quedar finalista del Premio Primavera de Novela amb La muerte de Venus.
Ha estat traduïda a diversos idiomes.
HOT DOGS:
L'estiu no pinta massa bé per Elia: no només li toca suportar la nova núvia del seu pare, també ha d'estudiar. Per fugir de l'avorriment decideix buscar una ocupació. És així com es disposa a passejar gossos a canvi de diners, alguna cosa que li permet conèixer a persones de tota mena. Aviat començarà a fer descobriments inquietants al barri ....
BEL: AMOR MÉS ENLLÀ DE LA MORT:
La Bel és una jove que viu el primer amor, però té un accident terrible i la felicitat es converteix en tragèdia. Llavors, la Bel ha de descobrir per què no pot descansar en pau.
Us poso la seva biografia i també les sinopsis dels llibres que hem llegit i que li hem preguntat (Hot Dogs i Bel: Amor més enllà de la mort. Molt recomanables els 2!!)
CARE SANTOS:
Care Santos és el nom de ploma de Macarena Santos Torres (Mataró, el Maresme, 8 d'abril de 1970), escriptora catalana (en català i castellà).
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment Filologia Hispànica. Va començar la carrera periodística al Diari de Barcelona, i més endavant diaris com ABC o El Mundo.
El 1995 es va donar a conèixer amb un primer llibre de relats, Cuentos Cítricos. Després van seguir altres llibres (novel·les i relats). Entre els més importants, figuren la novel·la Trigal con cuervos que va guanyar el premi Ateneo de Sevilla o Los ojos del lobo, novel·la juvenil que va guanyar el premi Gran Angular.
El 2007 va quedar finalista del Premio Primavera de Novela amb La muerte de Venus.
Ha estat traduïda a diversos idiomes.
HOT DOGS:
L'estiu no pinta massa bé per Elia: no només li toca suportar la nova núvia del seu pare, també ha d'estudiar. Per fugir de l'avorriment decideix buscar una ocupació. És així com es disposa a passejar gossos a canvi de diners, alguna cosa que li permet conèixer a persones de tota mena. Aviat començarà a fer descobriments inquietants al barri ....
BEL: AMOR MÉS ENLLÀ DE LA MORT:
La Bel és una jove que viu el primer amor, però té un accident terrible i la felicitat es converteix en tragèdia. Llavors, la Bel ha de descobrir per què no pot descansar en pau.
ALBERT ESPINOSA
Albert Espinosa i Puig (Barcelona, 5 de novembre de 1974), enginyer industrial de formació, és guionista de teatre, cinema i televisió, actor de teatre i director de teatre i cinema català.
La vida d'Albert quan era petit es va presentar marcada pel problema del càncer, a causa del com li van haver d'amputar una cama, un pulmó i part del fetge. Va passar gran part de la seva joventut a l'hospital lluitant contra aquesta malaltia.
Als 24 anys, quan abandona definitivament l'hospital, comença a cursar estudis universitaris, on es gradua com a enginyer industrial. No obstant això, la màgia del teatre i del cinema li crida més l'atenció. Comença a escriure guions i a actuar amb la seva companyia Els Pelones (en al·lusió a la quimioteràpia a la qual es va haver de sotmetre anys abans). Escriu per a Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya, on comença a destacar en sèries com a Àvia d'estiu o El cor de la ciutat.
No obstant això, la veritable explosió on es dóna a conèixer el seu talent com a guionista té lloc en la pel·lícula de Planta 4ª (2003), dirigida per Antonio Mercero i interpretada per Juan José Ballesta. En aquesta obra explica com va ser la seva experiència a l'hospital quan va patir càncer, interpretant una realitat que ell mateix va protagonitzar, allunyada de la idea que viure a l'hospital és un drama.
Aquest és un fragment d'un dels seus llibres: "El món groc":
"Les pèrdues són positives. Sé que costa creure en això, però les pèrdues són positives. Hem d'aprendre a perdre. Has de saber que tard o d'hora tot el que ganes ho perdràs.
A l'hospital ens ensenyaven a acceptar la pèrdua, però no posant l'èmfasi en la paraula «acceptar», sinó en «pèrdua». Ja que acceptar és una qüestió de temps, perdre és
una qüestió de principis. Fa anys quan algú moria, els seus familiars més propers
passaven un temps de duel: vestien de negre, sofrien i no sortien de casa. El duel era una època per pensar en la pèrdua, viure per a la pèrdua."
Aqui us deixem un video d'una de les entrevistes que li han fet :
Us recomanem aquest magnífic escritor, si us heu quedat amb ganes de saber més podeu anar a la seva pàgina official, on explica un munt de coses sobre ell, els seus llibres, pel·lícules i series.
Fins el proper post, amb vosaltres, Laura i Irene!
Escriptor de nivell
Miquel Creus i Muñoz va néixer a Barcelona l'any 1952, també era conegut amb el nom de Miquel Desclot.
És un escriptor català que creu
en la paraula com a fonament de l'ésser humà, justament en una època en
què la paraula és objecte d'un menyspreu de dimensions històriques. Ha
estat traduït al castellà, al francès, al gallec i a l'èuskar.
Ha traduït al català un centenar de poemes de Michelangelo Buonarroti, al llibre "Sol, jo, cremant a l'ombra".Un dels temes que més tocava eren les nobeles infantils, jovenils i les traduccions al català.
Un dels poemes amb més sobrenom són:Ira és tristesa passió, el llevant bufa a ponent i un text juvenil anomenat menú d'astronauta.
divendres, 18 de novembre del 2011
Entrevistes via internet
Internet constitueix un marc immens per accedir a informació de tota mena que ens interessi, així com a personalitats a les quals en condicions normals ens seria molt difícil (per no dir impossible) de conèixer d'aprop. L'entrevista és, en aquest sentit, un gènere que pot engrandir les seves possibilitats a través de la xarxa.De moment des de català s'han enviat preguntes a Albert Espinosa i a Care Santos. Ja us en mantindrem informats!
Avui hem redactat una entrevista per a Albert Espinosa. És un famós autor de llibres com El món groc, director de pel·lícules com Herois, i de sèries com Polseres vermelles. Tot el que ha fet generalment ha tingut molt d'èxit. Esperem la seva resposta i si tenim sort, les publicarem el proper divendres.
També li hem preguntat sobre la relacio amb Spielberg.
També li hem preguntat sobre la relacio amb Spielberg.
divendres, 4 de novembre del 2011
Addiccions
La paraula ADDICCIÓ s'utilitza per descriure una inclinació, una obsessió, una obligació o una dependència física o psicològica excessiva. Vol dir que quan comences no pots parar.
Hi ha addiccions molt conegudes (com a la droga) i d'altres no tant (com al treballar).
Alguns tipus d'addiccions que hi ha:
DROGOADDICCIÓ: addicció a les drogues (com al crack, al haxís, a la marihuana,...)
LUDOPATIA: addicció als jocs (pot ser tant als "Casinos" o als videojocs)
TABAQUISME: addicció al tabac (és el més habitual)
ALCOHOLISME: addicció a l'alcohol (també podem classificar l'acoholisme i el tabaquisme a drogoaddicció, ja que el TABAC i l'ALCOHOL són DROGUES però legals)
ADDICCIÓ AL SEXE: i a la pornografia.
ADDICCIÓ A L'ORDINADOR: a les reds socials (com al facebook, al tuenti, etc...)
ADICCIÓ AL MENJAR: tant de menjar basura com de menjar sa.
*SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA: quan una mare embarassada pren drogues, el bebé, necessitarà les drogues per sobreviure, encara que se'l pot curar.
Hi ha clíniques específiques per cada addicció, i és molt important anar-hi si algú pateix alguna addicció, perquè és una MALALTIA.
VIDEO DE DIFERENTS ADDICCIONS.
Hi ha addiccions molt conegudes (com a la droga) i d'altres no tant (com al treballar).
Alguns tipus d'addiccions que hi ha:
DROGOADDICCIÓ: addicció a les drogues (com al crack, al haxís, a la marihuana,...)
LUDOPATIA: addicció als jocs (pot ser tant als "Casinos" o als videojocs)
TABAQUISME: addicció al tabac (és el més habitual)
ALCOHOLISME: addicció a l'alcohol (també podem classificar l'acoholisme i el tabaquisme a drogoaddicció, ja que el TABAC i l'ALCOHOL són DROGUES però legals)
ADDICCIÓ AL SEXE: i a la pornografia.
ADDICCIÓ A L'ORDINADOR: a les reds socials (com al facebook, al tuenti, etc...)
ADICCIÓ AL MENJAR: tant de menjar basura com de menjar sa.
*SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA: quan una mare embarassada pren drogues, el bebé, necessitarà les drogues per sobreviure, encara que se'l pot curar.
Hi ha clíniques específiques per cada addicció, i és molt important anar-hi si algú pateix alguna addicció, perquè és una MALALTIA.
VIDEO DE DIFERENTS ADDICCIONS.
El dopatge en l'esport
La relació entre l'esport i el dopatge va molt lligat entre si ja que les drogues són estimulants per millorar el rendiment de l'esportista.
Els esportistes estàn molt presionats perquè hi ha molts diners en joc com per exemple el cas de l'Alberto con tador, el Maradonna i fins i tot Pep Guardiola.
En el cas del Contador i Pep Guardiola finalment es va descobrir que no s'havien dopat tot i en el control haver sortit positiu, però en el cas de Armando Maradonna la cosa no va acabar amb flors i violes ja que es va demostrar que es dopava i es drogava.
Els esportistes estàn molt presionats perquè hi ha molts diners en joc com per exemple el cas de l'Alberto con tador, el Maradonna i fins i tot Pep Guardiola.
En el cas del Contador i Pep Guardiola finalment es va descobrir que no s'havien dopat tot i en el control haver sortit positiu, però en el cas de Armando Maradonna la cosa no va acabar amb flors i violes ja que es va demostrar que es dopava i es drogava.
Teatre-Debat: "No em ratllis!!!"
L'altre dia els alumnes de 4t de secundària de l'escola escaladei vam anar a veure una obra-debat sobre les dogues i l'alcohol entre els joves.
La primera part es la representació de l'obra on es representen les vivències, pensaments i records de tres joves en un parc un divendres a la tarda, mentre es plantegen què faran aquesta nit... En el recorregut argumental es fa referència al consum i al no consum de diverses drogues que són a l'abast dels joves, així com les conductes de risc associades (conduir, relacions sexuals sense protecció...).
Al acabar l'obra van obrir pas a un debat on participàvem tots.Això va ser possible a l'estructura de l'obra ja que el seu contingut va provocar la reflexió dels joves. Els personatges comenten d'una manera oberta les conseqüències de les actituds preses i plantegen preguntes als espectadors.
La primera part es la representació de l'obra on es representen les vivències, pensaments i records de tres joves en un parc un divendres a la tarda, mentre es plantegen què faran aquesta nit... En el recorregut argumental es fa referència al consum i al no consum de diverses drogues que són a l'abast dels joves, així com les conductes de risc associades (conduir, relacions sexuals sense protecció...).
Al acabar l'obra van obrir pas a un debat on participàvem tots.Això va ser possible a l'estructura de l'obra ja que el seu contingut va provocar la reflexió dels joves. Els personatges comenten d'una manera oberta les conseqüències de les actituds preses i plantegen preguntes als espectadors.
L'obra ens ha agradat i encara que ha molta gent no els hi ha fet reflexionar, a nosaltres ens ha ajudat a saber com reaccionar en situacions extremes.També ens a fet veure que encara que pensis que aquestes coses mai et passaran a tu, hi ha un percentatge molt alt de que et succeeixin tan a tu com a algú del teu entorn.
Creiem que altres companyies de teatre, haurien de fer obres didàctiques per tal de fer romiar al public i oferir-lis crear opinions sobre el tema que s'ha tractat l'obra.
Aquí teniu una pàgina web on podeu trobar una mica més d'informació sobre la companyia de teatre i aquesta obra.
Laura Alcolado i Irene López
divendres, 28 d’octubre del 2011
Els Miserables
Com acabo de parlar del gran Victor Hugo, vull remarcar en un altre post l'obra dels Miserables:
La novel·la transcorre a França durant la primera meitat del segle XIX. És una novel·la romàntica.
La novel·la transcorre al voltant de la vida d'un ex-presidiari, Jean Valjean, que després de passar molts anys a la presó intenta iniciar una nova vida però continua arrossegant el seu passat. Coneixerà a en Gavroche i a un revolucionari fill de burgesos, que estan inspirats en els acompanyants de la "Llibertat" de la pintura de Delacroix La llibertat guiant el poble.
La novel·la permet als lectors endinsar-se i apropar-se a la història de la França contemporània a Victor Hugo, com ara la Revolució Francesa de 1789, l'imperi napoleònic, la Restauració de Lluís XVIII i Carles X i la revolució de juliol que va transferir el poder a Lluís Felip d'Orleans. També s'ha de destacar l'anàlisi d'aquests esdeveniments històrics i d'altres esdeveniments socials i culturals com les condemnes a la guillotina.
El musical ara està aBarcelona, us animem a que aneu a veure'l!!
Aquí us deixem amb un tros del musical de Madrid.
Aquí us deixem el tràiler de la pel·lícula, en anglès.
La novel·la transcorre a França durant la primera meitat del segle XIX. És una novel·la romàntica.
La novel·la transcorre al voltant de la vida d'un ex-presidiari, Jean Valjean, que després de passar molts anys a la presó intenta iniciar una nova vida però continua arrossegant el seu passat. Coneixerà a en Gavroche i a un revolucionari fill de burgesos, que estan inspirats en els acompanyants de la "Llibertat" de la pintura de Delacroix La llibertat guiant el poble.
La novel·la permet als lectors endinsar-se i apropar-se a la història de la França contemporània a Victor Hugo, com ara la Revolució Francesa de 1789, l'imperi napoleònic, la Restauració de Lluís XVIII i Carles X i la revolució de juliol que va transferir el poder a Lluís Felip d'Orleans. També s'ha de destacar l'anàlisi d'aquests esdeveniments històrics i d'altres esdeveniments socials i culturals com les condemnes a la guillotina.
El musical ara està aBarcelona, us animem a que aneu a veure'l!!
Aquí us deixem el tràiler de la pel·lícula, en anglès.
Treballar el procés d'escriptura: una tasca difícil
Ja us hem parlat en aquest boc del petit projecte que estem portant a terme a les classes de català: un wiki on treballarem textos sobre temes diversos.
Un primer objectiu és compartir les idees i les impressions que aquests temes ens suscitin. Però un segon objectiu és aprendre a gestionar el procés d'escriptura d'un text: com recollir idees i informacions, com organitzar-ho en paràgrafs, com revisar els aspectes ortogràfics i sintàctics, com ampliar-ne algunes idees o evitar de caure en repeticions, etc. Aquestes són algunes de les mesures que ens cal tenir en compte quan escrivim. Un dels fets més curiosos, estranys i fins i tot enigmàtics és que aquestes mesures no segueixen mai el mateix ordre, tal com indica el gràfic següent:
Un primer objectiu és compartir les idees i les impressions que aquests temes ens suscitin. Però un segon objectiu és aprendre a gestionar el procés d'escriptura d'un text: com recollir idees i informacions, com organitzar-ho en paràgrafs, com revisar els aspectes ortogràfics i sintàctics, com ampliar-ne algunes idees o evitar de caure en repeticions, etc. Aquestes són algunes de les mesures que ens cal tenir en compte quan escrivim. Un dels fets més curiosos, estranys i fins i tot enigmàtics és que aquestes mesures no segueixen mai el mateix ordre, tal com indica el gràfic següent:
Halloween vs Castanyada
Quan arriba l'època de menjar castanyes, la gran polèmica és, què celebreu: Hallowen o la castanyada? Us deixeu influir per Amèrica? O considereu que no ens està influint?
Això de Halloween és totalment Americà, ve d'allà. Aquí només teníem la castanyada.
La Castanyada és una festa popular catalana que se celebra l'1 de novembre, dia de Tots Sants i, com el halloween americà,prové d'una antiga festa ritual funerària. La festa consisteix en un dinar on es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita-confitada.
Halloween és el moment per portar disfresses amb màscares de por o anar vestits com fantasmes, zombis, bruixes i molt-més.
Tot això ve degut a que des d'anys enrere ens estem Americanitzant, en tot, en la nostra forma de vida, al menjar, roba,...
Fins aquí la nostra reflexió, us deixem gaudint d'aquesta celebració, sigui halloween o la castanyada. A reveure!
Aquí us deixem una web de coses de halloween!
I aquí, una altra d'edu365 que tracta de la castanyada!
I aquí, una altra d'edu365 que tracta de la castanyada!
Victor Hugo; poeta, novel·lista i dramaturg
Va néixer el 26 de febrer de 1802 en Besançon.
Va ser educat en escoles privades de París.
Des de molt jove va començar a escriure, i ja el 1817 l'Acadèmia Francesa va premiar un poema.
Va ser el màxim exponent del Romanticisme francès i mestre del moviment en el món.
En 1822 va publicar el seu primer volum de poemes, Odes i poesies diverses, al qual van seguir les novel · les han 'Islande (1823) i Bug-Jargal (1824), i els poemes de Odes i balades (1826). En el prefaci de Cromwell (1827), extens drama històric, Hugo planteja una crida a l'alliberament de les restriccions que imposaven les tradicions del classicisme.
L'obra teatral, Marion de Lorman (1829), va ser censurada per massa liberal, estava basada en la vida d'una cortesana francesa del segle XVII. El 25 de febrer de 1830, publica la seva obra teatral en vers, Hernani, que va tenir un tumultuós estrena i això va assegurar l'èxit del romanticisme. Hernani va ser adaptada pel compositor italià Giuseppe Verdi i va donar com resultat la seva òpera Ernani (1844).
Després segueix un període de grans produccions de l'autor, amb la seva gran novel · la històrica La nostra Senyora de París (1831), va obtenir el nomenament de membre de l'Acadèmia Francesa en 1841. En 1834, va publicar Claude Gueux, obra en la qual va condemnar el sistemes penal i social de França de l'època.
Va escriure poesia lírica en diversos volums: Orientals (1829), Fulles de tardor (1831), Els cants del crepuscle (1835) i Veus interiors (1837).
Entre les obres teatrals de gran èxit es poden nomenar: El rei es diverteix (1832), adaptat per Verdi en la seva òpera Rigoletto (1851), el drama en prosa Lucrecia Borgia (1833) i el melodrama Ruy Blas (1838). L'obra Els Burgraves (1843) no va ser ben rebuda pel públic i va fracassar.
En el govern de Napoleó va emigrar a Bèlgica, on va escriure la sàtira, Napoleó el petit (1852), els poemes satírics Els càstigs (1853), el llibre de poemes lírics Les contemplacions (1856) i el primer volum del seu poema èpic La llegenda dels segles (1859-1883).
En Guernsey va acabar la seva més extensa i famosa obra, Els miserables (1862), una novel · la que descriu i condemna, la injustícia social de la França del segle XIX.
Va tornar a França després de 1870, i va publicar El noranta-tres (1874), novel · la sobre la Revolució Francesa, i L'art de ser avi (1877), poemes lírics sobre la seva vida familiar.
Va morir el 22 de maig de 1885 a París, i les seves restes van ser exposats a l'Arc de Triomf i després traslladats al Panteó, on va ser sepultat juntament amb les grans celebritats franceses.
Va ser educat en escoles privades de París.
Des de molt jove va començar a escriure, i ja el 1817 l'Acadèmia Francesa va premiar un poema.
Va ser el màxim exponent del Romanticisme francès i mestre del moviment en el món.
En 1822 va publicar el seu primer volum de poemes, Odes i poesies diverses, al qual van seguir les novel · les han 'Islande (1823) i Bug-Jargal (1824), i els poemes de Odes i balades (1826). En el prefaci de Cromwell (1827), extens drama històric, Hugo planteja una crida a l'alliberament de les restriccions que imposaven les tradicions del classicisme.
L'obra teatral, Marion de Lorman (1829), va ser censurada per massa liberal, estava basada en la vida d'una cortesana francesa del segle XVII. El 25 de febrer de 1830, publica la seva obra teatral en vers, Hernani, que va tenir un tumultuós estrena i això va assegurar l'èxit del romanticisme. Hernani va ser adaptada pel compositor italià Giuseppe Verdi i va donar com resultat la seva òpera Ernani (1844).
Després segueix un període de grans produccions de l'autor, amb la seva gran novel · la històrica La nostra Senyora de París (1831), va obtenir el nomenament de membre de l'Acadèmia Francesa en 1841. En 1834, va publicar Claude Gueux, obra en la qual va condemnar el sistemes penal i social de França de l'època.
Va escriure poesia lírica en diversos volums: Orientals (1829), Fulles de tardor (1831), Els cants del crepuscle (1835) i Veus interiors (1837).
Entre les obres teatrals de gran èxit es poden nomenar: El rei es diverteix (1832), adaptat per Verdi en la seva òpera Rigoletto (1851), el drama en prosa Lucrecia Borgia (1833) i el melodrama Ruy Blas (1838). L'obra Els Burgraves (1843) no va ser ben rebuda pel públic i va fracassar.
En el govern de Napoleó va emigrar a Bèlgica, on va escriure la sàtira, Napoleó el petit (1852), els poemes satírics Els càstigs (1853), el llibre de poemes lírics Les contemplacions (1856) i el primer volum del seu poema èpic La llegenda dels segles (1859-1883).
En Guernsey va acabar la seva més extensa i famosa obra, Els miserables (1862), una novel · la que descriu i condemna, la injustícia social de la França del segle XIX.
Va tornar a França després de 1870, i va publicar El noranta-tres (1874), novel · la sobre la Revolució Francesa, i L'art de ser avi (1877), poemes lírics sobre la seva vida familiar.
Va morir el 22 de maig de 1885 a París, i les seves restes van ser exposats a l'Arc de Triomf i després traslladats al Panteó, on va ser sepultat juntament amb les grans celebritats franceses.
divendres, 21 d’octubre del 2011
Les noves tecnologies
Des de fa temps, tot ha canviat molt. Ara les noves tecnologies dominen el món i tot gira entorn a això.
Tots els comerços tenen pàgina a facebook o a twitter.
Ara us plantejem la seguent pregunta: Preferiu escriure en paper o en la pantalla?
Totes dues coses tenen parts positives i parts negatives, com tot. Escriure al ordinador et permet rectificar i quan vas avançant anar corretgint el què escrius. Això en el paper no passa, però en el paper és bastant més personal, és amb la teva lletra i no és igual que el dels demés, com pot passar en l'ordinador.
Aquestes reflexions les posem perquè hem començat un wiki a català: visiteu-lo!!
Tots els comerços tenen pàgina a facebook o a twitter.
Ara us plantejem la seguent pregunta: Preferiu escriure en paper o en la pantalla?
Totes dues coses tenen parts positives i parts negatives, com tot. Escriure al ordinador et permet rectificar i quan vas avançant anar corretgint el què escrius. Això en el paper no passa, però en el paper és bastant més personal, és amb la teva lletra i no és igual que el dels demés, com pot passar en l'ordinador.
Aquestes reflexions les posem perquè hem començat un wiki a català: visiteu-lo!!
Un wiki a la classe de Català!
A la classe de català de 4t de secundària, hem creat un wiki. En aquest wiki hi posarem els escrits que anem fent al llarg del curs per grups. Som 8 grups i cada grup haurà d'escriure conjuntament un text. A l'historial del wiki podrem veure el procés d'escriptura que va seguint cada text, amb les aportacions de cadascun dels membres. Això serveix per treballar el procés d'escriptura conjunt, i el profesor pot avaluar molt bé la feina de cadascú.
Aquest és l'enllaç.
divendres, 14 d’octubre del 2011
El futbol sala del segle XX fins al segle XXI
El seu origen el trobem a la ciutat de Monteviedo(Uruguai) on l'any 1930 Juan Carlos Ceriani va concebre una versió del futbol 11 amb dimensions més petites per tal de ser més econòmic, en els seus inicis es jugava en els camps de bàsquet ja que en aquell moment Urugai no es podia permetre el luxe de fer camps de futbol. En els seus inicis aquest esport es coneixia com a minisoccer.
Actualment alguns dels clubs més importants són el Barça Alusport, el Brasileira i el Benicarló FS.
Els jugadors amb més sobrenom de la història del futbol sala són: Falcao( va arribar a ser jugador de la selecció del Brasil),Pablito, James, Adriano (actual jugador del barça) i Neymar en el seu moment.
A part del futbol sala hi ha més espors en que es practiquen amb unes pistes d'aquestes carecterístiques com per exemple l'hanbol, l'hoquei patins i el bàsquet.
Actualment alguns dels clubs més importants són el Barça Alusport, el Brasileira i el Benicarló FS.
Els jugadors amb més sobrenom de la història del futbol sala són: Falcao( va arribar a ser jugador de la selecció del Brasil),Pablito, James, Adriano (actual jugador del barça) i Neymar en el seu moment.
A part del futbol sala hi ha més espors en que es practiquen amb unes pistes d'aquestes carecterístiques com per exemple l'hanbol, l'hoquei patins i el bàsquet.
"Freaks"
Avui parlem del clàssic film "Freaks", dirigida per Tod Browning a l'any 1932.
Aquesta pel·lícula va causar molta sensació, malgrat tot, ara a l'actualitat, apenes es pot veure en alguna filmoteca. Quan va sortir a la llum, va ser refusada per tot el públic i van haver de canviar moltes escenes. Tot i així al cap d'un temps la van considerar un clàssic pel públic cult. Dura 64 minuts.
La pel.lícula va ser interpretada per persones amb deformitats físiques reals inclús amb padeciments mentals (la dona barbuda, els nans, l'home sense extremitats, etc.)
Tom Browning (12 juliol 1882 - 6 octuble 1962), va ser un director i actor americà que va desarrollar la seva etapa artística tant en la era sonora del cine com a la era muda. Va ser un director molt profílic que va realitzar aproximadament 60 obres com director abarcant diferents gèneres.
Sinopsi:
En una fira ambulant Hans, un dels nans, s'enamora de Cleopatra, la trapezista. Ella sembla correspondre-li, però les seves mostres d'afecte no convencen Frieda, la promesa de Hans. Frieda creu que l'únic interès de Cleòpatra són els diners de Hans, i així l'hi fa saber a aquest, que no l'escolta. Efectivament, Cleopatra està realment enamorada d'Hèrcules, el forçut del circ, i junts planegen com quedar-se amb tota l'herència de Hans.
El final sorprern per la seva controversia, qui és bell realment? Des de la redacció d'aquest bloc us animem a que la veieu.
Us deixem amb el video de la pel·lícula Freaks. En aquest video explica un crític en anglès que el final va ser molt impactant en l'època.
Des d'aquí us recomenem que aneu al final del video i mireu els personatges, que és gent de veritat.
La cara oculta
La cara oculta és una pel·lícula de gènere thriller.
Una parella que viu a Madrid, viatgen a Mèxic per temes de treball. L'home es director d'orquestra i ella, dissenyadora de moda. Un cop allà lloguen la casa a una senyora gran, alemanya, en aquesta casa abans vivia amb el seu marit nazi a la segona guerra mundial. La noia, es posa gelosa de una violinista que coqueteja amb la seva parella. Li comenta això a la senyora que li lloga la casa i aquesta li diu, que comprovi què passaria si ella desaparegués o morís. Doncs li explica que en aquella casa hi ha un búnker amb un vidre on pot veure el dormitori i el lavabo sense que li vegi ni escolti ningú. Ella accedeix, li grava un vídeo a la seva parella dient-li que el deixa per la desconfiança i la por de que se’n vagi amb alguna altra noia. Quan està tot preparant, va corrents a amagar-se, i amb les presses, li cau la clau que li permetria sortir del búnker un cop tancat, però ella no se n'adona fins que hi és a dins...
Aquí us deixem el tràiler de la pel·lícula.
Una parella que viu a Madrid, viatgen a Mèxic per temes de treball. L'home es director d'orquestra i ella, dissenyadora de moda. Un cop allà lloguen la casa a una senyora gran, alemanya, en aquesta casa abans vivia amb el seu marit nazi a la segona guerra mundial. La noia, es posa gelosa de una violinista que coqueteja amb la seva parella. Li comenta això a la senyora que li lloga la casa i aquesta li diu, que comprovi què passaria si ella desaparegués o morís. Doncs li explica que en aquella casa hi ha un búnker amb un vidre on pot veure el dormitori i el lavabo sense que li vegi ni escolti ningú. Ella accedeix, li grava un vídeo a la seva parella dient-li que el deixa per la desconfiança i la por de que se’n vagi amb alguna altra noia. Quan està tot preparant, va corrents a amagar-se, i amb les presses, li cau la clau que li permetria sortir del búnker un cop tancat, però ella no se n'adona fins que hi és a dins...
Aquí us deixem el tràiler de la pel·lícula.
Quan estàs veien la pel·lícula el teu cos experimenta la sensació d’angoixa i preocupació, tot i això la pel·lícula t’enganxa ràpidament, ja que es molt interessant.
Els temes que als quals fa referència són la confiança i la gelosia. Et fa veure que el més important d’una parella és confiar en l’altre i parlar les coses i que amb els gelos no s’arriba enlloc.
divendres, 7 d’octubre del 2011
Què pensa la gent sobre el nostre equip de futbol ?
Hola a tots i totes, com cada divendres tornem a ser aquí per explicar-vos l'actualitat de l'equip de futbol de l'Escola Escaladei, avui us explicarem un xic d'actualitat sobre l'equip i seguidament us ensenyarem unes enquestes que hem fet sobre l'equip. La setmana passada, l'equip de l'Escaladei es va entrenar en el pati de l'escola, en primer lloc van fer una mica de físic i després van fer un partit amistós amb el col·legi del costat. Sobre les enquestes que vaig fer, la majoria de gent ha posat que li agrada molt la idea i que és una bona oportunitat per als nois de l'equip per saber què és jugar amb equip.
Ara us donaré les dades exactes de les enquestes:
-Vostè sabia que l'escola té un equipde futbol?
Sí:80%
No:16%
Havien sentit alguna cosa:4%
- Quan aneu a quart us agradaria formar part d'aquest equip:
Sí:63%
No ho ser segur: 25%
No: 12%
Ara us donaré les dades exactes de les enquestes:
-Vostè sabia que l'escola té un equipde futbol?
Sí:80%
No:16%
Havien sentit alguna cosa:4%
- Quan aneu a quart us agradaria formar part d'aquest equip:
Sí:63%
No ho ser segur: 25%
No: 12%
L'opinió dels de 1r de secundària
Divendres passat vam fer una petita entrevista als nois i noies de 1r de secundària. L'enquesta consistia en 4 preguntes:
1)Heu notat el famós canvi de primària a secundària? En què?
2)Us agrada l'escola Escaladei? Que canviaríeu?
3)Què penseu dels nous professors?Us agraden?
4)Què penseu del viatge a Mallorca que fareu l'any que ve?
En la primera pregunta quasi tothom a contestat que l'únic canvi a part de les aules (que ja no són les mateixes) ha sigut els deures, ja que els hi han augmentat la feina.
En la segona pregunta la gran majoria ha contestat que si que els hi agrada l'escola, però que farien festa a les tardes.
En la tercera pregunta la resposta a estat que tot els nous professors el hi agraden, i que troben molt simpàtic al Miquel, el professor de socials. Però que el Marc Fernàndez els "matxaca" molt a les classes d'educació física.
Per últim, sobre la pregunta del viatge a Mallorca tots s'han mostrat molt entusiasmats i amb ganes d'anar-hi.
En general els nois i noies de 1r, estan en un procés d'adaptació pel que fa el canvi de cicle, i estan sorpresos amb l'augment de feina, ja que també hi ha hagut un canvi important d'horari afegint més hores.
1)Heu notat el famós canvi de primària a secundària? En què?
2)Us agrada l'escola Escaladei? Que canviaríeu?
3)Què penseu dels nous professors?Us agraden?
4)Què penseu del viatge a Mallorca que fareu l'any que ve?
En la primera pregunta quasi tothom a contestat que l'únic canvi a part de les aules (que ja no són les mateixes) ha sigut els deures, ja que els hi han augmentat la feina.
En la segona pregunta la gran majoria ha contestat que si que els hi agrada l'escola, però que farien festa a les tardes.
En la tercera pregunta la resposta a estat que tot els nous professors el hi agraden, i que troben molt simpàtic al Miquel, el professor de socials. Però que el Marc Fernàndez els "matxaca" molt a les classes d'educació física.
Per últim, sobre la pregunta del viatge a Mallorca tots s'han mostrat molt entusiasmats i amb ganes d'anar-hi.
En general els nois i noies de 1r, estan en un procés d'adaptació pel que fa el canvi de cicle, i estan sorpresos amb l'augment de feina, ja que també hi ha hagut un canvi important d'horari afegint més hores.
Reflexió sobre la bellesa
L'amistat, un tresor!
Entre els amics brolla l'afecte, la confiança i la il·lusió per compartir: activitats, sentiments, preferències, .. hi ha certa afinitat en la manera de ser i de pensar, i estem convençuts que “comptem” l'un per l'altre, és a dir, mutuament. Entre amics hi ha una forma especial d'estimació basada en el respecte i en el foment de la llibertat, en els amics trobem recolzament per als moments bons i per als dolents, els amics ens fan créixer les ales (invisibles, es clar). Però no hi ha amics per tota la vida, i si n'hi ha, n'hi ha molt pocs. L' amistat és un sentiment especial que moltes persones sentim dia a dia, moltes persones se senten estimades i estimen a la vegada, estimar també és un sentiment usat en la amistat. Crec que moltes persones, per no dir totes necesitem estimar i ser estimats!
Us recomanem aquesta cançó que parla sobre l'amistat. S'ha fet famosa per ser la cançó de les Olimpiades del 92 a Barcelona. Parla del esperit de tenir un amic.
divendres, 30 de setembre del 2011
A tres metres sobre el cel
Últimament hem vist la peli del llibre: " Io e te a 3MSC ".
És una història fascinant i molt bonica. Tracta d'una història d'amor entre dos adolescents, la noia perfecte i el noi maleducat i irresposable. Personalment, ens ha agradat molt més el llibre que la pel.lícula ja que en aquest, explicamolt més detalls i aventures de l'història d'amor.
Aquí us deixem el link del tràiler de la pel.lícula.
I aqui la web de l'autor on podeu llegir els primers capítols del llibre.
És una història fascinant i molt bonica. Tracta d'una història d'amor entre dos adolescents, la noia perfecte i el noi maleducat i irresposable. Personalment, ens ha agradat molt més el llibre que la pel.lícula ja que en aquest, explicamolt més detalls i aventures de l'història d'amor.
Aquí us deixem el link del tràiler de la pel.lícula.
I aqui la web de l'autor on podeu llegir els primers capítols del llibre.
La crisi i la maduresa
La setmana passada, una companya d'ampliació va passar una enquesta sobre la crisi, amb les preguntes seguents:
- TROBEU QUE AQUEST PAÍS ESTÀ EN CRISI?
- TANT SI PENSES QUE ETS EN CRISI COM SI NO, COM AFECTA AIXÒ A LA TEVA VIDA?
- PENSEU QUE ELS POLÍTICS NO ELS IMPORTA LA CRISI, I NO FAN EL POSSIBLE PER SORTIR D'ELLA?
 |
- La primera pregunta només es podia respondre en SÍ o NO, tothom va respondre que sí excepte una persona que va marcar no.
- La segona tothom va posar la frase "NO EM COMPREN TANTES COSES" o "NO M'AFECTA PERQUÈ ENCARA ACONSEGUEIXO TOT EL QUE VULL", excepte una noia, que va respondre això: "AFECTA LA MEVA VIDA, INDIRECTAMENT, DE MANERA QUE ELS MEUS PARES HAN DE PENSAR-S'HO DUES VEGADES ABANS DE REALITZAR ALGUNA DESPESA IMPORTANT". Aquesta frase ens va impactar després de veure enquestes amb dibuixos, ratllades, escrites de mala gana, amb faltes i amb insults.
- Per últim, la majoria va posar: "SÍ QUE ELS IMPORTA PERÒ HO FAN MALAMENT" o "NO ELS IMPORTA I NOMÉS PENSEN EN ELLS MATEIXOS" o un "graciós": "ME LA SUDA". Aquesta última cal mencionar que no l'hem comptada per la poca falta de maduresa. En canvi, un altre cop la noia d'abans respon textualment: "TROBO QUE ELS POLÍTICS PREFEREIXEN GUANYAR VOTS, DESPERDICIAR DINERS ABANS QUE REALITZAR LLEIS QUE AFAVOREIXEN A TOTHOM (MÉS POLÍTICA SOCIAL I CONTROL SI US PLAU!!!)". Aquesta noia arribarà lluny.
Quina edat creieu que tenen? Tenen 13 i 14 anys... Van a segon de secundària!!
Com és que hi ha gent tan madura i d'altres amb molt poca? Maduresa... En aquesta edat els nois que volen fer-se els "guays", passen dels estudis, d'una cosa tan simple com de donar la teva opinió en una enquesta en la que després treballem. Unes altres persones maduren abans com la de la noia de les respostes genials, que sap que els estudis els necessitara pel futur, i que sense ells no podrà fer res.  |
| La fruita madura, sempre al temps: per què les persones no? És que no volem fer-nos grans? |
Doneu el vostre comentari, ens ajudarà a millorar en alguns aspectes i podem parlar del que ens digueu, fins la setmana que ve!
Les enquestes
El fet de fer enquestes ens por semblar molt senzill, però no ho és; hi ha preguntes de resposta oberta, de resposta tancada.. també s’ ha de pensar detalladament a qui li fas certes preguntes, ja que no tothom domina del tot el tema sobre el que preguntes. Potser algú es pren les enquestes seriosament però també de ben segur que també hi ha gent que se les pren a broma. Malgrat tot les enquestes son molt útils, ens fan veure l'opinió de l'altre gent, fins i tot ens poden fer reflexionar.
A internet podem trobar-hi enquestes molt ben fetes i exhaustives, i d'altres de més simples.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)