Va ser educat en escoles privades de París.
Des de molt jove va començar a escriure, i ja el 1817 l'Acadèmia Francesa va premiar un poema.
Va ser el màxim exponent del Romanticisme francès i mestre del moviment en el món.
En 1822 va publicar el seu primer volum de poemes, Odes i poesies diverses, al qual van seguir les novel · les han 'Islande (1823) i Bug-Jargal (1824), i els poemes de Odes i balades (1826). En el prefaci de Cromwell (1827), extens drama històric, Hugo planteja una crida a l'alliberament de les restriccions que imposaven les tradicions del classicisme.
L'obra teatral, Marion de Lorman (1829), va ser censurada per massa liberal, estava basada en la vida d'una cortesana francesa del segle XVII. El 25 de febrer de 1830, publica la seva obra teatral en vers, Hernani, que va tenir un tumultuós estrena i això va assegurar l'èxit del romanticisme. Hernani va ser adaptada pel compositor italià Giuseppe Verdi i va donar com resultat la seva òpera Ernani (1844).
Després segueix un període de grans produccions de l'autor, amb la seva gran novel · la històrica La nostra Senyora de París (1831), va obtenir el nomenament de membre de l'Acadèmia Francesa en 1841. En 1834, va publicar Claude Gueux, obra en la qual va condemnar el sistemes penal i social de França de l'època.
Va escriure poesia lírica en diversos volums: Orientals (1829), Fulles de tardor (1831), Els cants del crepuscle (1835) i Veus interiors (1837).
Entre les obres teatrals de gran èxit es poden nomenar: El rei es diverteix (1832), adaptat per Verdi en la seva òpera Rigoletto (1851), el drama en prosa Lucrecia Borgia (1833) i el melodrama Ruy Blas (1838). L'obra Els Burgraves (1843) no va ser ben rebuda pel públic i va fracassar.
En el govern de Napoleó va emigrar a Bèlgica, on va escriure la sàtira, Napoleó el petit (1852), els poemes satírics Els càstigs (1853), el llibre de poemes lírics Les contemplacions (1856) i el primer volum del seu poema èpic La llegenda dels segles (1859-1883).
En Guernsey va acabar la seva més extensa i famosa obra, Els miserables (1862), una novel · la que descriu i condemna, la injustícia social de la França del segle XIX.
Va tornar a França després de 1870, i va publicar El noranta-tres (1874), novel · la sobre la Revolució Francesa, i L'art de ser avi (1877), poemes lírics sobre la seva vida familiar.
Va morir el 22 de maig de 1885 a París, i les seves restes van ser exposats a l'Arc de Triomf i després traslladats al Panteó, on va ser sepultat juntament amb les grans celebritats franceses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada